Lleó independent de Castella? La gestió dels incendis revifa una reivindicació històrica
Nascut durant la transició, el moviment lleonesista defensa convertir la regió formada per les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca en la divuitena comunitat autònoma de l'Estat
Por: Estel Batet Carles
Periodista de Política de Catalunya Ràdio
La gestió dels incendis que han devastat Castella i Lleó han donat encara més arguments als que defensen que Lleó hauria de tenir una comunitat pròpia.
És un moviment històric que reivindica tornar a delimitar el territori del regne mil·lenari de Lleó, amb una llengua, unes tradicions i una cultura pròpies i diferenciades de les de Castella la Vella. Se senten menystinguts i es queixen que el poder fàctic de l'autonomia, Valladolid, els té abandonats.
La professora d'història María Teresa García Montes reivindica la importància d'un regne representat per un lleó que ocupa "un dels quarters de l'escut d'Espanya" i lamenta que "la majoria de gent no sap per què hi és".
"És la història del regne més important de l'alta edat mitjana de la península Ibèrica, que dura més de tres segles i que va ser el primer gran regne que va plantar cara als musulmans."
García Montes també és membre de l'Associació Cultural Faceira, dedicada a la projecció i protecció del patrimoni cultural, històric i lingüístic de Lleó. Explica que la regió conserva una llengua a part del seu territori que ha sobreviscut fins avui:
"Malgrat tot, s'ha menystingut completament aquesta llengua, i molt més des que forma part d'una comunitat autònoma biregional que ha prioritzat la identitat de la part més gran."
I aquesta part més gran és Castella la Vella, i Valladolid es converteix de facto en la capital de la nova comunitat, que oficialment no en té cap de definida. L'escriptor i coordinador de l'Observatori sobre l'Evolució de la Regió Lleonesa, Javier Callado, també en reivindica un major reconeixement:
"És que és una autonomia basada en un regne creat el 910 i que ha tingut sempre continuïtat històrica, i que aquí s'intenta invisibilitzar de manera escandalosa."
L'origen del moviment lleonesista
L'ús polític de la regió històrica de Lleó ja prové del segle XIX, quan s'identifica Espanya amb Castella en una estratègia que acaba de prendre forma durant la transició del franquisme a la democràcia: crear una gran comunitat que fes el contrapunt a les dues nacionalitats històriques que tenia a banda i banda, la gallega i la basca.
aquí, quan s'està començant a dibuixar el mapa de les autonomies, és quan arrenca el lleonesisme. El 1979, la Diputació de Lleó pregunta als municipis què volen ser en el futur.
Tal com explica María Teresa García Montes, en aquella consulta sobre la creació de la comunitat autònoma, va pesar més la "disciplina de partit marcada des de Madrid per partits com el PSOE o Aliança Popular".
"Els obligaven a votar que sí per disciplina de partit, però a la mà hi posava escrit 'No'."
I es crea la comunitat autònoma de Castella i Lleó, la regió administrativa més gran d'Europa, amb nou províncies. A cap d'elles es va fer cap referèndum.
Això provoca una monumental manifestació de rebuig, el 1984, amb 90.000 persones als carrers de Lleó. N'hi ha hagut dues més de multitudinàries.
El moviment es reactiva el 2019, quan es comencen a aprovar mocions a diversos municipis de la província de Lleó per demanar una autonomia pròpia per a la regió lleonesa, composta per les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca.
José Vicente Álvarez de la Cruz, de la Unió del Poble Lleonès, explica, però, que l'arribada de la pandèmia de la covid-19 va interrompre el procés i "no vam poder complir el termini". Malgrat tot, no es rendeixen.
"La nostra intenció és tornar a posar en marxa aquestes mocions, i que dues terceres parts dels ajuntaments i el 50% de la població ho aprovi."
A més, el juny del 2024 la Diputació de Lleó aprova una moció que demana al poder autonòmic i estatal iniciar els tràmits per crear la comunitat autònoma número 18 de l'estat espanyol. Prospera gràcies als vots del PSOE i de la Unió del Poble Lleonès.
Javier Callado assegura que "els militants del PSOE volen majoritàriament l'autonomia de Lleó, també els de la Unió del Poble Lleonès, i el que diu la sociometria és que la meitat llarga de votants del PP volen l'autonomia de Lleó. "Però aquí hi ha una administració que no escolta", lamenta.
Es refereix a la Junta de Castella i Lleó, a mans del PP ara en minoria, després que Vox sortís del govern el juliol de l'any passat. Ara, la màxima representació del partit d'extrema dreta en aquesta comunitat recau en Carlos Pollán, president de les Corts de Castella i Lleó i president de la Fundació del mateix nom de la comunitat, que difon les virtuts d'aquesta autonomia.
Davant la pregunta per la denúncia dels lleonesistes, pel menyspreu, la desinversió i l'infrafinançament que reben per part de Castella, Pollán respon que "tot prové del desmantellament d'Espanya com a Nació i de la creació d'aquest estat autonòmic que ha portat tantes desigualtats per a moltes províncies".
Però els lleonesistes, veient que la seva reivindicació històrica agafa cada vegada més volada, no es donen per vençuts. Callado assegura que "els lleonesos seguirem en aquest camí d'empènyer cap a l'autonomia. Sense violència, però exigint els nostres drets. "A aquesta situació se li ha de donar una
sortida, no pot continuar així", conclou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario